El codi obert, “open source” en anglès, és un moviment que té a veure amb l’accés pràctic al codi font (veure com s’ha programat un arxiu i amb quin llenguatge). Aquest accés al producte ha estat permès expressament pel creador. Sovint, l’objectiu d’aquesta pràctica és permetre l’estudi del mateix codi a altres experts amb la voluntat que la comunitat canviï o millori el funcionament del producte original, creant així un producte cada vegada millor, creat per i para a la comunitat, aquest s’anomena programari lliure i aquest té quatre llibertats, la 0, la 1, la 2 i la 3.

 

LLIBERTATS DEL PROGRAMARI LLIURE

Llibertat 0: EXECUTAR: Utilitzar el programa pera qualsevol propòsit
Llibertat 1: ESTUDIAR: Veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies
Llibertat 2: DISTRIBUIR: Redistribuir-ne les còpies
Llibertat 3: MILLORAR: La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar.

Amb el programari lliure i l’open source, el coneixement es dissemina i democratitza, donant a tothom l’oportunitat de millorar un producte, aprendre o gràcies a l’aprenentatge crear un producte propi amb drets i de pagament. Ja que, com diu la llei 0, es pot utilitzar el programari lliure per al que es vulgui, també per acabar creant un producte comercial.

Com es pot deduir, perquè hi hagi les llibertats 1 i 3 cal tenir accés al codi font, per això es va crear el codi obert, per facilitat i aquest accés. Però poder accedir a un programa, no vol dir que sigui “codi obert” (a vegades es confon per gratuït, seria el cas de Google). Per saber-ho, es pot mirar si es compleix els requisits de Codi Obert (Open Source) es pot mirar si respon positivament a aquest decàleg.

 

DECÀLEG DEL CODI OBERT

1 – LLIURE REDISTRIBUCIÓ: El programari ha de poder ser regalat o venut lliurement.
2 – CODI FONT: Ha d’estar inclòs o obtenir-se lliurement. (codi obert)
3 – MODIFICACIONS O TREBALLS DERIVATS: La redistribució de modificacions ha d’estar permesa.
4 – INTEGRITAT DEL CODI FONT DE L’AUTOR: Les llicències poden requerir que les modificacions siguin redistribuïdes només com a pedaços deixant el codi original sense canvis.
5 – NO DISCRIMINACIÓ: No restringir el seu ús a cap persona o grup
6 – US FINAL LLIURE: No restringir el seu ús a cap activitat, línia de negoci o àrea d’iniciativa: els usuaris comercials no poden ser exclosos.
7 – DISTRIBUCIÓ DE LA LLICÈNCIA: Han d’aplicar-se els mateixos drets a tothom qui rebi el programa, i la llicència ha de romandre intacta al distribuir o modificar el programari.
8 – TOT EL PRODUCTE HA DE TENIR LA LLICÈNCIA: La llicència no ha de ser específica d’un producte. El programa no pot llicenciar-se solament com a part d’una distribució major.
9 – LA LLICÈNCIA NO HA DE RESTRINGIR ALTRE PROGRAMARI: La llicència no pot obligar que algun altre programari que sigui distribuït amb el programari obert hagi també de ser amb codi obert.
10 – ACCÉS INSTANTANI: La llicència ha de ser tecnològicament neutral: no ha de requerir-se l’acceptació de la llicència per mitjà d’un accés per clic de ratolí o d’altra forma específica del mitjà de suport del programari.

D’aquesta filosofia, pròpia de la informàtica, altres sectors com per exemple l’econòmic (amb els drets d’autor, les llicències creative commons són hereves del moviment del programari lliure, de fet, part d’aquest article beu d’informació de Wikipedia i seguint el codi el citem com demana la seva llicència) han permès que els usuaris i consumidors de productes tinguem accés de manera gratuïta a alguns coneixements o productes, sempre en el fons, per millorar i progressar conjuntament.

Un exemple de programari lliure seria Linux i un programari no lliure seria iOS o Microsoft…

En el pròxim article us parlem de productes que utilitzen programari lliure i que segueixen la filosofia del codi obert.