És sorprenent saber que fa 184 anys algú va cometre el primer atac a un sistema de comunicacions de la història, quan ni tan sols existien ni els ordinadors, ni la televisió, ni la ràdio i la bombeta en prou feines es comercialitzava. Així doncs, com es va poder cometre un ciberatac?
Per entendre-ho hem de viatjar en el temps fins a 1870 en un petit despatx d’un banc francès per conèixer els germans Blanc, els primers hackers de la història. Aquests dos banquers depenien en gran mesura de la informació sobre els moviments del mercat, però aquesta trigava dies a arribar des de París i van decidir prendre una drecera per aconseguir guanyar avantatge comercial respecte a la resta d’inversors. Per aquesta època, el govern comptava amb una tecnologia que permetia enviar missatges en qüestió d’hores a través d’una xarxa de torres de comunicació. A través d’un sistema rudimentari de símbols, l’operador de la torre movia els braços mecànics que hi havia instal·lats al sostre dels edificis per representar una lletra, un nombre o un altre signe ortogràfic, i aquests eren interpretats pels treballadors d’altres torres, que podien veure-ho gràcies a l’ús de telescopis. La xarxa de telègrafs òptics ocupava gran part del territori francès i era propietat del govern, de manera que només ells tenien potestat per fer-lo servir; a més, només uns quants eren capaços de desxifrar el senyal. Davant d’aquesta situació, els germans Blanc van decidir hackejar el sistema per al seu propi benefici, similar al que fan els pirates informàtics avui dia.
François i Joseph Blanc van passar dels coloms missatgers i d’altres mètodes per anar-se’n al més directe: subornar l’operador dels telègrafs òptics de la ciutat de Tours. A canvi de X diners, aquest treballador havia d’introduir informació oculta sobre el valor dels bons en els missatges del Govern. El truc creat pels hackers va ser incloure un símbol de retrocés just després del missatge sobre la situació del mercat. Aquest símbol indicava que el caràcter anterior havia de ser ignorat, de manera que la informació podia ser lliurada sense que ningú se n’adonés. La dada oculta inclosa per l’operador en cada missatge era interpretat per un ajudant als afores de Tours, que l’hi comunicava ràpidament als germans Blanc. Aquest tracte, tan profitós durant 2 anys, va ser el mateix que va suposar el final del ciberatac.
Aquest còmplice es va posar malalt i va cedir el seu lloc a una altra persona, que no va trigar a revelar tot el que havien fet els germans Blanc. No obstant això, aquests dos no van tenir cap condemna, ja que aquestes accions no anaven en contra de cap llei en aquella època.