Inteligencia Artificial-700-efimatica

La intel·ligència artificial (IA) pretén que màquines siguin capaces de generar pensament semblant al que generem mentalment les persones. En la IA, hi juguen un paper clau la informàtica, la computació, les matemàtiques, la lògica, la lingüística, la psicologia i neurociència per tal de construir mecanismes que imitin els de la psique humana, perque resolguin situacions i actuïn com ho farien les persones. La IA és una qüestió filosòfica que es remunta abans de Crist i que arriba fins avui dia. Fem, un repàs de quins han estat els personatges clau en la intel·ligència artificial fins el dia d’avui:

S. IV aC – ARISTÒTIL

Els qui primer van traçar les bases foren, com no podia ser d’altra manera, els filòsofs grecs. En concret, va començar-ho Aristòtil i el seu “oraganon” (eina) on s’hi agrupen els principals raonaments lògics que permeten no només entendre una mica com pensem i raonem les persones, sinó també la lògica de processos matemàtics.

1315 – RAMON LLULL

El filòsof de Ses Illes ja va concebre la idea d’una màquina capaç de validar i invalidar raonaments lògics dins el llibre “Ars Magna” (Gran Obra) un tractat sobre matemàtica, àlgebra però sobretot filosofia, doncs el que volia aconseguir Ramon Llull era provar l’existència de Déu a través del raonament lògic.

1912 – LEONARDO TORRES QUEVEDO

Una de les fixacions per veure que una màquina pot pensar és veure com es desenvolupa en un joc d’estratègia on les opcions a triar són diverses on cal fer el moviment més encertat. Per això, Leonardo Torres Quevedo (Madrid) va inventar la màquina “El ajedrecista” que podia jugar una partida d’escacs amb una persona. De fet, tenia incorporat un gramòfon que cridava “escac i mat” si guanyava.

1946 – ALAN TURING

Aquest és un dels grans noms de la informàtica moderna. Alan Turing, un matemàtic, lògic, científic de la computació, criptògraf i filòsof, com a expert en informàtica i comunicació, va formular la pregunta si les màquines podien “pensar”. Ell mateix va donar resposta a aquesta pregunta mitjançant el Test de Turing, on Alan Turing va plantejar que per poder distingir si un procés l’executa una persona o una màquina, s’han de fer preguntes que només pot respondre un humà. Per exemple, un text que no té forma de text -teòricament- una màquina no l’hauria de saber interpretar. Aquest és un test que realitzen el Captcha i ReCaptcha d’avui dia.

1950 – ISAAC ASIMOV

A Isaac Asimov li devem la creació del concepte “robot”. El 1950 va treure una de les seves obres més importants “I, Robot” (Jo, Robot). Es tracta d’una sèrie de petits relats que posen sobre la taula la problemàtica ètica, moral i social d’una societat on els robots fossin tant o més intel·ligents que les persones, posant de manifest que tot i respectar tres lleis fonamentals, aquestes es podien trencar. Les lleis en qüestió eren: 1) Un robot no pot fer mal a un humà o, per la seva inacció, permetre que aquest pateixi algun mal. 2) Un robot ha d’obeir les ordres donades pels humans, amb l’excepció si aquestes ordres entren en conflicte amb la Primera Llei. 3) Un robot ha de protegir l’existència en la mesura de no autodestruir-se i que aquesta protecció no entri en conflicte amb la Primera o Segona Llei.

1956 – JOHN McCARTHY, CLAUDE SHANNON I MARVIN MINSKY

Aquests tres científics van ser els primers a utilitzar la paraula “intel·ligència artificial” per referir-nos al procés que hauria de fer una màquina per fer el mateix que fem les persones a l’hora de raonar i pensar. Això va ser a la Conferència de Darthmouth, una conferència on es van trobar 10 personalitats del món científic per tirar endavant els mecanismes per crear IA.

1966 – JOSEPH WEIZENBAUM

Després de Conferència de Darthmouth hi va haver diverses creacions artificials per intentar imitar la conversa humana. És el cas de ELIZA, creat per Joseph Weizenbaum, una màquina que imitava una psicoanalista amb força traça fins i tot amb veu. A la
xarxa actualment en podem trobar diversos de robots que imiten la conversa humana, per exemple, “Cleverbot”.

1997 – DEEP BLUE vs GARRI KASPAROV

Feia 85 anys que Leornardo Torres havia creat el seu “El ajedrecista” i després d’ells en van venir molts més. No fou fins al 1997 quan una màquina creada per IBM anomenada Deep Blue va guanyar al camió mundial d’escacs.

2007 – SIRI

El 2007 va sortir a la llum la Siri, l’assistent intel·ligent que processa el llenguatge natural que s’inclouria al iPhone4S el 2011. És una evolució de la ELIZA i de fet, no es considera intel·ligència artificial, sinó intel·ligència estreta, és a dir, amb moltes mançanes.

Aquests últims 60 anys l’evolució ha estat de vertigen i que el futur és incert. El somni d’una màquina intel·ligent ve de lluny, però encara estem molt lluny d’una comunicació natural i plena amb les màquines.

Font imatge Garri Kasparov: www.kasparovgaent.com
Font imatge Deep Blue: Jim Grander
Font imatge Joseph Weinzbaum: Ulrich Hansen