Tot i semblar una tecnologia molt innovadora, el terme intel·ligència artificial (IA) va néixer als anys 50 amb l’inici de l’era de la computació. Però no va ser fins als 90 quan va començar a desenvolupar-se com a tal gràcies a les millores tecnològiques del sector. Durant aquests darrers 20 anys, ha seguit creixent exponencialment, però fent especial èmfasi en una de les seves branques: la IA emocional, una tecnologia que permet generar una comunicació més íntima i personalitzada amb l’usuari. El sector del mòbil serà un dels principals beneficiaris d’aquesta tendència segons Gartner, ja que permetrà desenvolupar els telèfons intel·ligents fins a uns limitis gairebé inimaginables.

Segons la mateixa companyia Gartner, d’aquí a 4 anys el 80% de les empreses del sector destinaran part dels seus recursos per invertir en projectes vinculats amb aquesta tecnologia. Una prova més de la rellevància que està adquirint aquesta nova tendència de la computació és que totes aquelles que no incorporin funcions de IA emocional, estaran condemnades al fracàs, ja que passarà a ser un requisit indispensable pels nous terminals. Avui en dia companyies com Google han aconseguit que les seves càmeres siguin un referent gràcies al reconeixement del contingut de les imatges. Al mateix temps, Google Photos utilitza aquesta tecnologia per crea muntatges fotogràfics o de vídeos de manera automàtica gràcies a la identificació de les persones i objectes que hi apareixen en elles. Per altra banda, Huawei ha dotat els seus últims terminals d’una unitat de processament neuronal, que entre altres, permet traduir textos a temps real, optimitzar recursos i analitzar l’entorn en el qual es troba l’usuari.

Però el futur de la IA emocional vol anar molt més enllà. A través de la recopilació de dades que la mateixa persona proporciona indirectament, es pretén millorar i personalitzar l’experiència de l’usuari fins al punt de convertir el nostre telèfon mòbil en una extensió del nostre cos. Tant és així, que els telèfons seran capaços de fer-se una idea de què vol l’usuari, com ho vol i quan ho vol, arribant a realitzar accions sense que la mateixa persona ho demani, de manera similar a l’optimització automàtica de Huawei que hem comentat abans. Per altra banda, el reconeixement d’emocions com la ironia, la ràbia o la tristesa, inclús estats físics com el cansament, serà un fet habitual.

Aquest són només alguns exemples dels múltiples usos que podrà tenir aquesta tecnologia que tot i semblar extreta d’un llibre de ciència-ficció, ja és una realitat.