/ 0 Comentaris / 18 Visites

Què és el cànon AEDE (també anomenat ‘taxa Google’)?

gen. 09 / 2015 12:00AM

El passat 1 de gener va entrar en vigor la reforma de la LPI (Llei de la Propietat Intel·lectual), amb la qual es posa en marxa l’anomenada ‘taxa Google’ (o cànon AEDE) que pretén obtenir major transparència en les entitats de gestió dels drets d’autor. Arrel d’aquesta reforma de llei proposada pel ministre Wert la xarxa s’ha omplert de debat sobre la lògica i eficàcia dels elements que modifica la llei. Però… què és el cànon AEDE?

Entre altres temes, la reforma de la LPI contempla la posada en marxa d’establir un cànon per compensar econòmicament als editors de notícies per l’explotació dels seus continguts en l’àmbit dels agregadors d’Internet (Google News, Feedly, Flipboard, Menéame…). Aquest cànon, que popularment se l’ha estat anomenant ‘taxa Google’, va desencadenar amb el tancament del servei de Google News a Espanya el passat 16 de desembre. És a dir, cada vegada que un agregador de continguts d’internet enllaça continguts aliens haurà de pagar una taxa. 

A favor de la taxa hi ha posicionada l’Associació d’Editors de Diaris Espanyols (AEDE), que assegura que l’actual ‘status quo’ de Google exerceix una amenaçant posició de domini en aprofitar-se de l’esforç aliè. Per contra, associacions com la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) o la Plataforma pels Drets d’Autor dels Periodistes han reiterat la defensa del dret a decidir de l’empresari sobre si decideix o no cobrar als agregadors que difonguin continguts seus.

Tasa google - Canon aede - Ley Lassalle2

Google News definitivament va cessar la seva activitat el passat desembre declarant que és un servei que no genera ingressos per a l’empresa i que no tindria sentit mantenir-li un cost tant elevat. Paral·lelament, els efectes negatius per als editors ja s’han començat a notar, que han vist reduïr substancialment el nombre de visites als seus mitjans ja que molts provenen d’agregadors d’Internet i fins i tot alguns mitjans que rebutjaven Google News ara paguen per anunciar-se al buscador.  Cal destacar que l’usuari final no en sortirà perjudicat ja que Google seguirà indexant continguts dels diaris en les cerques habituals.

Espanya no és el primer país que intenta regular la difusió de continguts. Alemanya va implementar una llei similar, però els editors van autoritzar a Google utilitzar els seus continguts gratuïtament per tal de no sacrificar visites als seus portals. A França els mitjans i el cercador van arribar a un acord, i Google va crear un fons de 60 milions d’euros per fomentar la innovació en la premsa. A Bèlgica el tema va arribar als tribunals de Brusseles, i després de 6 anys de conflictes entre editors i Google els mitjans belgues van tornar a Google News sense que aquest pagui.

A Espanya el camí és recent i hem pogut veure poc sobre els efectes de la reforma de la llei i caldrà veure la reacció de tots els agents que hi participen (editors, agregadors i lectors) un cop la llei estigui plenament reglamentada i funcional. El debat, no obstant, segueix: a favor o en contra de la lliure difusió de continguts sempre que se’n reconegui l’autoria i s’enllaci a la font original? 

Subscriu-te a la newsletter