Una startup tecnològica se l’anomena “unicorn” quan ha aconseguit tenir una valoració superior als 1.000 milions de dòlars. El terme va ser acunyat per Ann Lee , quan a parlar d’aquest fenomen en un article a TechCrunch.
Des de fa poc anys el nombre d’unicorns ha augmentat considerablement, segons Business Insider, fins a un 3.000% des de 2009. Tal és l’efecte que ha generat el boom dels unicorns que la revista Fortune dedica un apartat de la seva web a llistar les unicorns mundials. Algunes de les empreses que encapçalen la llista són conegudes per la majoria com per exemple: Uber, Xiaomi, Airbnb, Palantir, Snapchat, Didi, Kuaidi, Flipkart, SpaceX o Pinterest, etc.
El nom “unicorn” ve de la part somiadora o il·lusòria on es troben les empreses en termes de valor i finançament fen una analogia al cavall mitològic inexistent. En el cas de les empreses no significa que no existeixin, sinó que es mouen en un terreny especulatiu que fa dubtar de la seva viabilitat si es valora amb factors clàssics del capital risc com ara el retorn, tenir accions si surt a borsa, etc. Els inversors decideixen invertir en empreses que els sembla que poden ser el proper “Facebook” o “Google” del qual esperen ràpidament un retorn. Legalment el capital risc intenta cobrir-se les espatlles i pacta amb les empreses que quan surtin a borsa o quan es venguin a una altra empresa, els diners que en surtin han de retornar a ells, entre altres condicions. Són precisament aquestes condicions que fan que moltes empreses romanguin privades i vagin augmentant el seu valor, venent parts petites a preus alts a diversos inversors. Un exemple de fins on pot arribar la bombolla seria aquest article de Signal v. Noise on teoricament Basecamp anuncia (fictíciament) que s’han convertit en unicorn venent el seu 0’000000001% per 1 dòlar.
Fins i tot, s’explica la fórmula amb la qual han calculat que Basecamp és una empresa vàlida per ser considerada valuosa:
In order to determine the valuation of companies, Bhatnagar typically applies the following formula: [(Twitter followers x Facebook fans) + (# of employees x 1000)] x (total likes + daily page views) + (monthly burn rate x Google’s stock price)-squared and then doubles if it they’re mobile first or if the CEO has run a business into the ground before.
Traducció:
Per tal de determinar el valor de les companyies, Bhatnagar normalment aplica la següent fórmula: [(Seguidors a Twitter x fans a Facebook) + (# de treballadors x 1000)] x (total likes + visita de pàgines diària) + (taxa de pèrdues mensuals x preu de l’acció de Google)-al quadrat i llavors doblat en cas que sigui mobile first or en cas que el CEO anteriorment hagi arruinat un negoci.
L’article sobre Basecamp és en clau satírica, tanmateix, exemplifica la distància que pot existir entre el valor real i la valoració “irreal” que se’n pot fer d’algunes empreses. La dificultat rau en saber identificar quines són realment valuoses. La recent creació de les empreses, les constants novetats del mercat digital, la manca d’històric, etc. Fa que pels inversors sigui difícil sortir del terreny de l’especulació per passar al de l’estratègia.
