Ja podem confirmar-ho: l’any 2017 passarà a la història com l’any de la Intel·ligència Artificial.
Investigadors d’arreu del món s’han posat a treballar amb aquesta apassionant eina que està assolint grans i sorprenent resultats. Un d’ells ve des de la Universitat d’Stanford, que ha desenvolupat un chatbot per a Facebook que busca tractar els símptomes de la depressió en només dues setmanes.
Per si us heu perdut, recapitulem; què és un chatbot? Els chatbots són, com el seu propi nom indica, un xat que utilitza un bot i amb el que podem mantenir una conversació amb major o menor autonomia. Els chatbots són especialment útils per a serveis d’atenció al client, però també per a tractar algunes malalties, com per exemple, la depressió.
Aquest chatbot es va provar a la Universitat d’Stanford amb estudiants que patien depressió i, dues setmanes després de començar a provar el bot es van comprovar els resultats notablement favorables. I com ho aconsegueix? El bot parteix del plantejament que tot el que ens afecta no és part de tot el que ens passa, sinó que el que realment ens afecta és com ens prenem el què ens passa; això ens ajuda a comprendre i gestionar els processos mentals.
La dinàmica del bot és molt senzilla: mentre ens va oferint consells, es posarà en contacte amb nosaltres en diversos moments del dia per comprovar quin és el nostre estat d’ànim i què estem fent. Òbviament, per tractar la depressió haurem de visitar un especialista humà, però aquest chatbot pot ser un plus combinat amb l’ajuda d’un especialista
Woebot, de moment, només està disponible en anglès, té un llenguatge tant natural que pots deixar de pensar que estàs parlant amb un robot. A més, la seva part positiva és que, en saber que és un robot, tenim clar que no ens jutjarà i per tant ens sentirem lliures d’explicar-li qualsevol cosa.
«És possible automatitzar la teràpia cognitivo-conductual perquè segueix una sèrie de passos per a identificar i abordar formes de pensar que no resulten útils»
Alison Darcy, investigadora de psicologia clínica de la Universitat d’Stanford a qui se li va acudir la idea mentre impartia classe.
