Què és un xip?

Es tracta d’una estructura de petites dimensions, generalment de silici o seleni, sobre la qual es fabriquen circuits electrònics i que es compon, entre altres coses, d’un element semiconductor. Per aquest motiu, xip i semiconductor normalment s’utilitzen com a sinònims. En l’actualitat, els xips han suposat una revolució en el món de l’electrònica i tenen multitud d’aplicacions en nombrosos sectors industrials.

 

Què està passant amb els xips?

Des dels inicis de la pandèmia, la indústria xipera ha patit importants retards, provocant una crisi que no havíem vist fins al moment. Empreses del sector de l’automobilisme com GM, Ford, Honda i Fiat Chrysler van ser les primeres afectades, donant pas a altres com PlayStation, Xbox, Xiaomi, Nintendo i fins i tot Apple. Tot això es va desencadenar quan els consumidors es van proveir d’ordinadors personals i altres aparells electrònics per tal d’adaptar-se a les necessitats del confinament.

L’origen de la tempesta té a veure amb la mateixa disseminació de la indústria dels semiconductors. Al darrere de marques que tots coneixem com Intel, Qualcomm, AMD, ARM, Nvidia, hi ha una indústria preconitzada per Taiwan i Corea del Sud i que té altres noms clau com TSMC, Samsung o ASML, que són els que es reparteixen la tasca de foundries, muntadors o fabricants directes de semiconductors avançats. Així doncs, només unes poques empreses són capaces de produir els xips més avançats i de menor grandària, de manera que l’activitat està molt concentrada i pot desencadenar situacions com la que estem vivint.

En altres paraules, els xips poden ser considerats gairebé com ‘el petroli de segle XXI‘, ja no només per ser un element essencial per a la majoria de dispositius del nostre dia a dia, sinó per, com dèiem abans, estar fabricats per uns pocs. D’aquesta manera, l’actual crisi no només ha posat en evidència el desajust entre oferta i demanda, sinó que també l’evident dependència tecnològica que Europa té cap al continent asiàtic.

Com a conseqüència, l’oferta d’ordinadors és notablement menor que la de fa un any i això es tradueix en el fet que els pocs que queden ara són més cars. El mateix passa amb mòbils, televisors i fins i tot automòbils. La crisi també ha provocat el retard de centenars de nous llançaments. Apple, sense anar més lluny, va haver de retardar l’any passat el llançament del seu iPhone 12 a causa de l’escassetat. Ja no és només que les empreses no tinguin els recursos necessaris per llançar nous productes, sinó que tampoc els tenen per seguir produint els que ja estan al mercat.

 

Quan es normalitzarà la situació?

Hi ha previsions optimistes que creuen que al llarg d’aquest any es podria estabilitzar la situació, excepte en equips molt concrets com poden ser els circuits per equips 5G, cosa que està afegint més càrrega de treball als fabricants. Altres informes assenyalen que el xoc ha aconseguit tal magnitud que fins ben entrat el 2023 no es recuperarà el ritme ‘prepandèmic‘, així ho preveu TSMC, per exemple. El que si sabem és que la indústria dels xips és una de les més sofisticades del món, de manera que augmentar la producció d’un moment per l’altre no és una tasca fàcil i la situació és molt incerta.