Tot i que ara les alumnes d’enginyeria informàtica són minoria, durant la dècada dels 80 van arribar a representar gairebé el 40% dels matriculats als EUA. El país que va veure néixer els primers ordinadors, d’on van sorgir molts dels gegants tecnològics que ara dominen el mercat, hi va haver un període on les dones van comptar amb una representació significativa i la societat concebia que programar ordinadors era una opció normal per al gènere femení.
Tot i que a l’Estat espanyol mai ha passat del 30% de matriculades, durant els últims anys s’ha reduït fins a una mitja del 12%. Entre les cinc universitats amb un percentatge més baix, hi ha quatre catalanes i una balear (per ordre, la Universitat de Lleida -en la qual el percentatge baixa fins tot just un 5% -, Universitat de Girona, Universitat de les Illes Balears, Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat Politècnica de Catalunya).
El panorama és evident: fa dècades que s’estan buidant les aules d’informàtica de dones i la tendència no s’està revertint de cap manera. Però què ho ha provocat?
La informàtica, per a homes i frikis
Encara que no existeix un clar culpable de la masculinització de l’ordinador, hi ha un important punt d’inflexió; a finals dels vuitanta va començar a caure en picat el percentatge de dones dins de la informàtica, al mateix moment que els ordinadors van començar a arribar al consumidor domèstic… i just quan el màrqueting els va orientar com “eines”, donant-los un destí sobretot masculí.
Per altra banda, la informació que ens arriba des de la tele, les xarxes socials, els anuncis, les sèries… han influenciat molt. Per exemple com la sèrie The Big Bang Theory, on de les tres noies, la més “mona” és just la que no ve del camp de la ciència. Un altre cas, entre els molts que podríem esmentar, passa durant un capítol dels Simpsons on en Homer vol engreixar-se i per fer-ho, decideix convertir-se en informàtic.
Finalment l’absència actual de referents femenins en aquests camps, fruit de tot l’anterior, podria ser un factor clau d’aquest fenomen. Temps enrere, podíem trobar un nombre molt més gran de dones programadores amb papers molt destacats, en molts casos molt per sobre del dels seus companys masculins. Dones com Betty Snyder Holberton, Jean Jennings Bartik, Grace Hopper, Frances Bilas Spence, entre d’altres.
Podríem dir que la informàtica és un cas portat l’extrem dins del que passa amb les enginyeries en general i si no acabem amb totes aquestes idees preconcebudes, l’entrada de nous professionals seguirà disminuint.
